Per molt que vulguem simplement "aixecar-nos i brillar" cada dia, els matins sovint poden portar una intensa onada d'emocions negatives. Alguna vegada has dormit amb l'alarma, has lluitat per fer sortir per la porta els teus fills mandrosos, has vessat el cafè o t'has quedat enganxat en un trànsit parat? Aquests moments poden deixar-te esgotat emocionalment abans de les 8:00 del matí i poden afectar negativament el teu treball i les teves relacions.

No estàs sol. Afortunadament, hi ha compassió, una eina valuosa que us pot ajudar a superar els sentiments d'ansietat, frustració i fins i tot vergonya. Et pots relacionar amb aquest tipus de matí?

Intento passar a la rutina del matí, corrent per casa abans d'adonar-me que, una vegada més, m'he oblidat de comprar llet per a les meves filles. S'han tornat a deixar la bossa dels cereals oberta!, Sempre acabem sortint a menys cinc,...

Corre a portar les nenes a l'institut. Trobem trànsit, vull córrer i em sento frustrada. Noto com em tenso, de bon matí i ja em fa mal l'esquena, arribaré tard a la feina.

El dia tot just comença i ja estic cansada d'aquells moments intensos de tristesa, ràbia i frustració. I ni tan sols he llegit l'última història esquinçadora sobre els refugiats sirians ni he sentit quin animal està a punt d'extingir-se gràcies al canvi climàtic. No m'he creuat amb les persones sense sostre del centre de la ciutat, i encara no he vist la meva veïna la mare de la qual ha mort recentment.

El patiment ens envolta a tots i pot ser difícil d'assumir. Pots desviar la mirada o intentar fugir, però d'alguna manera el patiment t'atrapa. Gràcies a Déu per la compassió. La compassió et permet estar amb el patiment sense deixar-te aclaparar, sense fugir i sense fer veure que no existeix.

És possible que hagis sentit o llegit la cita del Dalai Lama: "Si vols que els altres siguin feliços, practica la compassió. Si vols ser feliç, practica la compassió".

Hi ha una bona quantitat de ciència que recolza aquesta afirmació. La investigació suggereix que els actes de compassió activen els "centres de plaer" del cervell. La compassió també està relacionada amb una disminució de l'ansietat i un augment del benestar general. Els estudis també indiquen que la compassió ens fa més feliços i més sans.

Com augmentar la compassió a la teva vida

Les tècniques de cultiu de la compassió us poden ajudar a navegar per aquests moments intensos. Per exemple, encara experimento dolor, frustració, ràbia, por i tristesa, però he après a observar aquests sentiments sense quedar atrapat en ells ni bloquejar-los.

Hi ha quatre passos principals que pots seguir que son claus per cultivar la compassió. Aquí teniu una visió general de què són i com integrar-los a la vostra vida.

Pas 1: Mindfulness

No pots oferir compassió si no veus el sofriment que t'envolta. El mindfulness et permet veure què passa dins i al teu voltant.

Mindfulness és la "consciència que sorgeix de prestar atenció a propòsit en el moment present, sense jutjar", segons Jon Kabat-Zinn, pare de la reducció de l'estrès basada en la consciència.

Baixa el volum del telèfon, tanca el portàtil, respira profundament unes quantes respiracions i observa el teu propi cos i ment. Sents opressió en algun lloc, la teva ment reprodueix alguna cosa que has fet "malament" o et preocupa alguna cosa que no pots controlar? Observa, accepta i respira.

A continuació, mireu al vostre voltant i observeu què passa al vostre voltant. Què veus? Què sents i olores?

Pas 2: compassió per un ésser estimat

En el budisme tibetà tradicional, una meditació amorosa o metta comença amb la compassió per un mateix. Molts occidentals no entenen què significa l'autocompassió. Penseu-hi: ens ensenya a tenir cura dels altres, a retornar la cura. Ningú ens ensenya a atendre el nostre propi sofriment.

Té sentit, doncs, començar per tenir compassió per algú que pot evocar fàcilment sentiments de compassió dins teu. Pot ser una mascota, un amic, un membre de la família o qualsevol persona que us doni bona vibració.

Pas 3: compassió per tu mateix

Això és complicat per a molts. Alguna vegada has parat atenció a com et parles a tu mateix? (Doneu una ullada a aquest anunci de Dove per obtenir un gran exemple d'això.)

Potser ets massa crític amb tu mateix o fas servir paraules dures. Podríeu pensar que us deixeu anar massa fàcilment si no us reprimeu cada error que cometeu.

Les investigacions indiquen el contrari. Els alts nivells d'autocompassió s'han relacionat amb menys dilació, i les persones amb autocompassiu tenen més probabilitats de prendre possessió dels seus propis errors. L'autocompassió també està relacionada amb una major felicitat, més optimisme i menys depressió.

Intenta tractar-te com tractaries amb un bon amic i reconeix que no estàs sol.

Pas 4: Humanitat comuna

Potser trobareu que és relativament fàcil ser compassiu amb la família, els amics i altres com tu. Per exemple, sento empatia per la mare soltera que lluita per equilibrar la maternitat, la carrera i les seves amistats. Si sento parlar d'un emprenedor apassionat que té dubtes sobre les seves habilitats, estic disposat a escoltar i ajudar. Em puc identificar amb aquestes persones i la compassió flueix de manera natural.

No és tan fàcil per a mi tenir compassió per persones que no conec o per persones que no m'agraden especialment. Aquí és on entra en vigor la pràctica de reconèixer la humanitat comuna.

El repte és reconèixer la comuna bàsica entre tots els humans. Tingueu en compte que tots els que coneixeu (o no coneixeu) volen ser feliços. Tothom té una ment, i tothom té un cos i un batec del cor. Tothom té somnis. Tothom té pors. Tothom vol ser estimat.

Això requereix una mica de pràctica, però pot canviar la manera d'interactuar amb el món. Un cop comencis a reconèixer que tothom es mereix la teva compassió, et sentiràs més connectat amb el món.

Practicar els quatre passos anteriors t'ajudarà a afrontar el patiment que et trobes cada dia. El patiment és a tot arreu, i no va enlloc.

Afortunadament, tampoc ho és la compassió.