"Com puc canviar el meu destí si sempre m'equivoco i segueixo sent pobre i no aconsegueixo fer res de bo..." Doncs al meu entendre, mai no hi ha realment cap fracàs, només aprendre d’allò que et fa feliç o infeliç.

La felicitat en si és algo que brolla des de dins. És el teu dret de naixement. No depèn de circumstàncies externes o de si aconsegueixes alguna cosa o no, cosa que seria una mena de felicitat o èxit condicional i sobretot temporal. De vegades oblidem que el nostre estat natural és de pura alegria i després ens passem gran part de la nostra vida intentant recuperar el que sentim que hem perdut.

Si feu que l’èxit estigui condicionat a alguna cosa que hagueu d’aconseguir, probablement no l’aconseguiu. Perquè centreu el vostre objectiu en les condicions necessàries per aconseguir allò que creieu que no teniu, en lloc de posar-vos en el "record" que ja hi era i que simplement havia estat tapat per la il·lusió de la separació.

Fins i tot si aconseguíssiu alguna cosa, només seria temporal fins que no tornaries a buscar el següent ojectiu a aconseguir per omplir el teu buit percebut. 

La veritat és que estàs "ple", no buit

Si et decidissis estar al 100% al moment present, per exemple, respirant profundament i tenint present l’ara ... la quietud de les pauses entre la respiració ... no hi hauria cap problema d’èxit o fracàs.

Només cal estar, amb confiança a cada moment que sorgeix.

Aquesta és la manera més ràpida de "desenganxar-te" de les històries i els sentiments de fracàs amb els  "pobre de mi".

Sense passat, sense futur, sense projeccions, lamentacions o expectatives, sense històries i justificacions de per què tu o les coses són tal com són, i res d’ "hauria de" o "no hauria", ni comparar el millor o el pitjor, ni auto-judicis i recriminacions…. només ser. 

Simplement estic, en aquest moment

Centreu-vos en el vostre cos, la vostra respiració i tingueu curiositat pel que es desenvolupa a mesura que sorgeix espontàniament d’aquesta veritable i bella magnífica essència d’amor que sou. Aquest és el camí. Arribar a la quietud, deixar caure la ment, obrir-te a la teva saviesa interior, pau i alegria.

L’amor no jutja. Simplement abraça el que hi ha i diu que tot està bé.

L’abundància ja és aquí dins teu

L’abundància ja és aquí dins teu, esperant-te a manifestar-te quan deixis anar les històries que portes al voltant de ser pobre, fracassat i no aconseguit.

En el que t’estàs centrant ara mateix és en bloquejar el flux. Deixa anar els teus judicis i dóna’t permís. Pots començar sintonitzant l’abundància de la natura, practicant l’agraïment i l’energia de l’agraïment.

Poc a poc a mesura que enforteixis aquests "músculs de l'abundància" i deixis de donar pes als "músculs mancats", començaràs a sentir-te molt millor, més elevat i esperançat, i això tindrà un efecte beneficiós en el teu cos i en la teva vida. l’impuls comença a agafar força.

El fet de ser positiu fa que poc a poc una espiral ascendent et porti cap a una millor sensació d’energies i manifestació en lloc de l’espiral descendent de desesperança i frustració quan ens centrem en el fracàs i la manca. 

Només cal que comenceu a veure el got mig ple.

T'animo a veure el got mig ple i tot anirà millorant. No oblidis subscriure't si no ho has fet encara perquè formis part d'aquesta gran família. Deixa'm saber en els comentaris que t'ha semblat aquest post o sobre quins altres temes vols que tracti.

Namaskaram