Quin és el preu de creuar el punt de no retorn si vaig a pel que sóc, estimo i desitjo amb tota la meva ànima?

Acostumem a modificar els nostres veritables sentiments, tendències i creativitat innats, reprimint-los o exacerbant-los, amb la finalitat de complaure les expectatives familiars i socioculturals. I, d’aquesta manera, guanyar-nos l’estima, l’amor i el respecte dels demés.

Però perquè necessitem aquesta constant aprovació dels demés? Quanta energia malgastem en intentar complaure les expectatives alienes?

Se suposa que estem vivint la nostra pròpia vida però la realitat és que acostumem a dependre del que els demés aproven i desitgen que fem. Si la necessitat externa s’ha transformat en un condicionant, llavors potser ha arribat el moment de fer un pas més enllà i comprendre perquè hem arribat a aquest punt i començar a rectificar.

“Si la necessitat externa s’ha transformat en un condicionant, llavors potser ha arribat el moment de fer un pas més enllà i comprendre perquè hem arribat a aquest punt i començar a rectificar”

Curiosament, dir la veritat en temps d’enganys massificats i mediàtics acaba reduint-se a un acte de tipus revolucionari: la majoria de la gent viu interpretant un personatge que no se li correspon amb la seva veritable identitat. Sóc un reflex autèntic de la meva veritable naturalesa; o sóc, en canvi, el que els altres volen que sigui.

La societat ens porta a voler pertànyer i no quedar-nos fora d’una realitat fictícia. Et pot ajudar a conèixer-te la psicologia, la meditació i el ioga.

“La majoria de la gent viu interpretant un personatge que no es correspon amb la seva veritable identitat”

Espero que t'hagi pogut ajudar a despertar, encara que sigui una mica. No oblidis subscriure't si no ho has fet encara perquè formis part d'aquesta gran família. Deixa'm saber en els comentaris que t'ha semblat aquest post o sobre quins altres temes vols que tracti.

Namaskaram