La fascinació per la flor de lotus -un tipus de lliri d’aigua- ha fet que es converteix en sagrada i en un símbol essencial de vàries civilitzacions al llarg de la història, amb múltiples significats no només a Orient sinó també en el món occidental.
La planta creix en aigües enfangades, s’obre pas fins la superfície buscant la llum del sol i florint, donant lloc a una flor d’un color intens, sempre brillant i neta, per més endavant desprendre’s de la tija i deixar afixi una llavor llesta per renéixer.
Encara que les llavors no sempre esperin tant de temps per créixer, només amb tenir l’ humitat mínima que necessiten ja poden desenvolupar-se, el procés pel que passa aquesta planta i la seva flor és sorprenent i, per això, sempre ha tingut un lloc representant coses positives en diferents religions i cultures.
Y precisament perquè pot néixer i viure en un terreny pantanós, es símbol de la puresa i bellesa immaculada. En ioga, la posició del lotus (padmasana) és la postura tradicional de la meditació en la que es creuen les cames, cada peu ubicat damunt la cuixa oposada i les mans obertes (maha mudra) a la falda.
La flor de lotus es nodreix del fang mateix en pantans i zones fangoses, i quan floreix s’eleva per sobre del llot. Durant la nit, els seus pètals es tanquen i es submergeix completament sota l’aigua; però de bon matí s’aixeca sobre l’aigua bruta, intacta, impol·luta, sense restes d’impureses, degut a la disposició dels seus pètals en forma d’espiral. A més, és l’única flor que és flor i fruit al mateix temps.
… en la nova alba s’alça sobre l’aigua bruta, intacta, impol·luta, sense restes d’impureses, degut a la disposició dels seus pètals en forma d’espiral. A més, és l’única flor que és flor i fruit al mateix temps.
Quan està tancada, no fa olor, però quan s’obre escampa la seva olor. En la majoria de les religions i tradicions orientals, no és estrany observar a les deïtats assegudes sobre una flor de lotus, en actitud meditativa. Per altra banda, és un misteri que la ciència no pot explicar, ja que repel·leix microorganismes i partícules de pols.
La flor de lotus suposa una magnífica metàfora de com existeixen persones amb la capacitat de recollir el dolor y desplegar-lo posteriorment en forma de serenitat, autocontrol i persistència. No és potser el significat més important de la flor de lotus, la puresa del cos i l’ànima. L’aigua fangosa que acull la planta està associada a l’afecció i als desitjos carnals, i la flor immaculada que floreix a l’aigua tèrbola buscant la llum és la promesa de puresa i elevació espiritual.
No és potser el significat més important de la flor de lotus la puresa del cos i de l’ànima.
Simbòlicament, se l’associa amb la figura de Buda i les seves ensenyances i, son flors sagrades per als pobles d’Orient. Diu lla llegenda que quan el nen Buda va donar les seves primeres passes, en tots els llocs on va trepitjar, van florir flors de lotus.
En paraules del mestre Thich Nhat Hanh: «La flor de lotus no pensa: No vull el fang. Sap que pot florir tant bonica només gràcies al fang. Per a nosaltres passa el mateix. Tenim llavors negatives en el nostre interior, l’element del fang; si sabem com acceptar-ho, ens acceptem a nosaltres mateixos. La flor de lotus no necessita desfer-se del fang. Sense fang, moriria. Si no tenim deixalla, no podem florir. No hauríem de jutjar-nos, ni jutjar als demés. Només necessitem practicar l’acceptació i així progressar sense lluita.
El procés de transformació i sanació requereix pràctiques continuades. Produïm deixalles cada dia, i per aquest motiu necessitem practicar contínuament per cuidar-nos de la nostra deixalla i convertir-la en flors».
No oblidis subscriure't si no ho has fet encara perquè formis part d'aquesta gran família. Deixa'm saber en els comentaris que t'ha semblat aquest post o sobre quins altres temes vols que tracti.
Namaskaram
0 comentarios