El deu que conserva i protegeix l'univers. Se'l representa de color blau i quatre braços que simbolitzen que pot arribar als quatre racons del món. Visnú ha vingut al món dels homes amb diferents formes físiques anomenades avatars.

És un deu venerat a l’. Té varis avatars per actuar com "el conservador, protector" quan el mon es trobi amenaçat pel mal, el caos i les forces destructives. Dels seus avatars (encarnacions) es poden destacar Krishna, al Mahabharata, i Rama, al Ramayana. També se'l coneix com Narayana, Jagannath, Vasudeva, Vithoba i Hari

A l’ iconografia hindú, Vishnú se'l sol representar tenint una complexió de color blau (fosca o pàl·lida), i amb quatre braços. Sosté en ells una flor de lotus (padma) a la seva mà esquerra inferior, ja que el seu aroma dona plaer als devots visnuïtes; una maça (arma) a la seva mà dreta inferior, que fa servir per aixafar el crani dels dimonis; una petxina (shankhà) a la mà esquerra superior, el so del qual a l’Índia representava la victòria després de matar a algun enemic;  i un disc (sudarshanà xacra) a la mà dreta superior, que és un anell molt afilat, similar al que utilitzen els ninges, i que Vishnú fa servir per degollar als dimonis.

Freqüentment se'l veu assegut, descansant sobre una flor de lotus, amb la seva consort Laksmi asseguda sobre un dels seus genolls. Al pit té el bell rinxolat i blanc, anomenat srivatsa (la casa de Sri).

La primera aparició de Vishnú es troba al Rig-Veda (el text més antic de l'Índia, de mitjans del II mil·lenni AC. i transmès oralment)

Avatars de Vishnú

Matsya, el peix

Va ser el primer avatar. Es representa com un peix. Forma que adopta per protegir del diluvi a Manu, el primer home. Quan Manu va trobar al diminut peix, va dir: "Cuida'm i jo et cuidaré". Però després el peix es va fer molt gran i Manu el va tirar al mar. Llavors el peix el va advertir que hi hauria una inundació i li va dir que construís un arca. Quan va arribar l’ inundació, al peix li va créixer una banya que Manu va amarrar al vaixell utilitzant a Ananta, la serp del mon com a corda i el peix els va remolcar fins un lloc segur.

Kurma, la tortuga

Va ser el segon avatar. Se'l representa com una tortuga. Sosté el mont Meru i ajuda als deus a recuperar catorze tresors del mar de llet.

Varaha, el porc senglar

Va ser el segon avatar. Se'l representa com una tortuga. Sosté el mont Meru i ajuda als deus a recuperar catorze tresors del mar de llet.

Narasimha, l'home-lleó

Hi havia una vegada un rei dimoni anomenat Hiranya-Kashipu que governava el mon. Era cruel i malvat i invulnerable als homes, animals o deus, dins o fora de casa seva, de dia o de nit. Un dia, per fer una broma, Hiranya-Kashipu va colpejar un pilar del seu palau i va preguntar si Visnú estava allí. Per la seva sorpresa, Vishnú va sortir rugint en forma d'home-lleó, el seu quart avatar i va destruir al dimoni al capvespre a la galeria del palau.

Vàmana o Trivkrama, el nan

Vàmana, el cinquè avatar, va néixer per dominar el poder de l'altre rei dimoni: Bali. Quan li va demanar a Bali que li atorgués només la terra que pogués travessar en tres passos, el rei se'n va riure i li va concedir el desig. Vamana va travessar tot el món i Bali es va quedar tan sol com el regne de Patala, sota terra. Se'l representa com un nan.

Parashurama, el que porta la destral

En la seva sexta encarnació, Vishnú va néixer dins de la casta dels Brahmans, els sacerdots. En aquell moment, la casta dels guerrers (Kshatriya) dominava el món, però els deus van pensar que era millor que els Brahmans ho fessin. Així va ser com Parashu-Rama que també era guerrer, va matar Kartavirya, el dei dels 1000 braços.

Rama, el gentil

Rama és el setè avatar de Vishnú. Va néixer amb la missió de donar mort al dimoni Ravana. El rei Dashartha va rogar per tenir un fill i Vishnú, donant-li una tassa de nèctar diví perquè fos compartit per les seves tres esposes va fer possible que nasquessin quatre fills: Rama, que va rebre la meitat de l'essència divina; Bharata, que va rebre un quart; Lakshmana, que va rebre un octau i Satrughna, que va rebre l'octau restant. Rama i la seva esposa, Sita, representen la parella ideal. Se'ls respecta per la seva puresa de caràcter, el seu amor mutu i els seus elevats valors morals. 

Una història diu que Sita va ser segrestada per Ravana, el rei dimoni de Sri Lanka, però Rama va derrotar Ravana amb l'ajuda de Hanuman, el deu mico, i va rescatar a Sita. Per a molts hindús, aquesta victòria representa el triomf del bé sobre el mal. Aquesta història es relata al Ramayana.

Krishna, l'amant

Va aparèixer a l'era duàpara iuga, junt amb el seu germà Balarama. D'acord amb el Bhagavata-purana (s. XI d.C), Balaram adiví junt amb Krisna com encarnació de la serp divina Ananta Sesha. És l'avatar més popular de Vishnú. És famós per haver matat al rei dimoni Kansa. Se'l sol representar de color blau i tocant una flauta.

Krishna és l'octau avatar de Vishnú, en el seu paper d'amant. L'amor de Krishna per Radha és un tema recorrent en la literatura i en l'art indi. No obstant, Krishna va marxar a la guerra i és de la seva conversació filosòfica amb Arjuna (conductor del seu carro) que sorgirà el text sagrat de l’: El Bhagadvad Gita.

Buda, l'històric

El novè avatar de Vishnú va ser un personatge històric: Buda. Va ensenyar a la humanitat com alliberar-se del desig, de les il·lusions d'aquest mon i de les infinites encarnacions. Les reencarnacions prèvies de Buda es narren als Contes de Jakata.

Fundador del budisme, Buda va baixar a la terra per acabar amb els sacrificis d'animals.

Kalki, el cavall blanc

Al final d'aquesta era del mon, quan la humanitat s'hagi degenerat completament, Vishnú vindrà en la seva desena encarnació: sobre un cavall blanc i alçant l'espasa de foc, destruirà el mal i renovarà el món.

Se'l descriu als Puranas com l'avatar que rejoveneix l'existència posant fi a l'etapa més fosca i destructiva per elimina adharma i marcant el principi de la Satya Yuga.

Shiva

Aquest poderós deu domina els elements i els controla de manera benèfica o malèfica segons convingui; aquest és a la vegada, considerat el deu del misteri, doncs controla totes les forces sobrenaturals i desconegudes a l'univers, en quant a l'aspecte de meditació, Shiva és anomenat el pare del Tantra i del Ioga.

El destructor o alliberador. Personifica els cicles del naixement, vida, mort i renaixement. Sol representar-se amb una figura impressionant de quatre braços, el cabell embullat que representa el seu domini sobre el vent, el riu Ganges flueix des del seu cabell i simbolitza la purificació dels pecats i dels humans. Al front té 3 línies que representen els cicles de la vida: Naixement, creixement i mort. A la mà dreta superior acostuma a sostenir un tambor amb el que acompanya el ritme de la seva dansa d'alliberació i recreació. 

Shiva té tres ulls, un dels quals està al mig del seu front (denotant principalment la seva capacitat d'estar immers en el pla espiritual i la seva realització com el primer iogui; a més, els tres ulls potser també representen les tres divisions del temps: passat, present i futur.

La seva pell és de color blau grisós (cobert de cendres).

Una lluna en quart creixent situada al seu front representa la divisió del temps en mesos, una serp al voltant del coll representa la divisió en anys i un collaret de calaveres la successiva extinció i generació de les races de la humanitat.

Es creu que quan el materialisme i les construccions mentals en l'home asfixien les percepcions subtils, Shiva pot ensenyar les tres fonts del coneixement i de la realització:

• Samkhia: La cosmologia que explica l'estructura del món.
• Ioga: El domini de l'home subtil mitjançant l'introspecció.
• Tantra: Rites i pràctiques iniciàtiques i màgiques mitjançant les quals l'home pot entrar en contacte amb la naturalesa secreta de les coses. És el vincle entre samkhya i el ioga.

Es diu que Shiva és considerat el deu del caos, ja que és perillós, inesperat, impredictible, es diu que aquest deu destrueix perquè es pugui tornar a crear i dona mort perquè existeixi regeneració.

Protegeix als animals, les bèsties i la naturalesa, així com també, té el poder de veure més enllà de l'evident, simbolitzant la saviesa i transcendència del deu Shiva.

A la vegada, d'acord a les creences Shivaïstes, aquesta deïtat té el control de la creació, el manteniment i la destrucció, considerares les funcions bàsiques de l'equilibri de l'univers.

Parvati

Aquest nom el rep la deesa dels aliments i la força interior de tot ésser, una de les deesses de l'Índia que tanca en si mateixa una història de mort i reencarnació que la porta a ser acceptada com la deesa del poder.

La deesa del poder, Parvati, és el renéixer de Sati, amb l’ intenció de complaure Shiva, ja que era el seu consort.

Caracteritzada per la seva gran bellesa, pròpia de la reencarnació de la femineïtat, tant brillant com el sol naixent a més d'una bonica figura. Bella i dolça esposa que correspon al costat compassiu i benèvol de Shiva.

El més complexe d'aquesta divinitat es manifesta en la dualitat que representa amb el seu consort Shiva, ja que representen la dualitat de l'univers en esperit i matèria.

Kali

El símbol de Brahman o deesa negra de la destrucció.

Encara a l'actualitat té molta influència i l'ubiquen com la realitat última i la font del ésser.

La deesa Kali l'associen amb moltes deïtats a l'igual que el deu Shiva i aquesta és la patrona de Calcula a Bengala.

Li va ser construït un temple el qual se'l té com el principal, anomenat Kalighat, on es realitzen sacrificis d'animals en honor a ella.

El vehicle utilitzat per ella era un tigre anomenat vajana.

A la cultura Índia es coneix que la deesa Kali va aparèixer per primera vegada al nord de l’Índia el s. II a.C. però no com a deesa sinó com una de les 7 llengües d'Agni (deu hinduista del foc).

A banda existeix una altra llegenda del seu origen que diu que es va originar com una deesa tribal a la part nord-central de l’Índia, a la muntanya Kalanyar (actualment anomenada Kalinjar), però hi ha disputes ja que l'altra llegenda és més antiga.

Algunes pràctiques d'adoració per aquesta deesa és el yapa (repetir el nom del deu), l'objectiu és la unió del deu amb el mon present i els shaktas fan aquest culte adoratriu a la deesa Kali.

Se la representa amb 3 ulls, el que significa que té el control sobre el passat, present i futur. La dibuixen amb el cabell deixat anar i de color negre. La seva pell és de color entre blau i negre, agafant el color negre per la destrucció que fa de dimonis. Té quatre braços que signifiquen el seu poder contra els enemics i protecció pels seus seguidors. Porta un collaret amb un parell de cadàvers i es pensa que son alguns enemics. La llengua sempre la porta fora, senyal que consumeix tot al seu pas. Els seus ulls son de color vermell. El pit i cara sempre els té coberts de sang. Es mostra damunt de Shiva, que es va col·locar a sota per calmar la seva ira.

Agni

A l’ hinduisme, Agni és el deu vèdic del foc, segons els textos més antics de la literatura que fan referència als deus de l’Índia i junt a aquest deu es troba Indra i Suria que vénen a conforma la trinitat vèdica.

Es representa amb dos rostres que mostren els seus poders benèvols i de sacrifici. A més li aporten característiques com: Tres cames i set parell de braços, muntat sempre sobre un cabró ò una quadriga portada per cabres, en alguns quadres s'observa portada per lloros.

Segons els antics, Agni és fill de la deesa terra, Pritiví i del deu pare Diaus Pitar.

El seu origen el col·loca com un de la trinitat, per ser descendent directe de la deesa terra i el deu pare de tots.

El poder que representa és el foc, el foc purificador del que han de fer ús els mortals per arribar als deus.

Aquest deu, segons el Rig Veda, el text més antic de l'Índia, és foc i persona. Així que posseeix la responsabilitat de ser mediador entre els deus i els humans.

D'ell depenia la correcta purificació d'un humà per poder arribar davant la presencia d'un deu.

Se'l considera un deu bondadós, comprensiu i benèvol. Facultats de les que no s'ha d'abusar perquè de la mateixa manera també té l'altre costat que atemoritza per la seva capacitat de destruir amb un foc voraç.

A l'actualitat, en alguns temples, es conserva la tradició del que es coneix com el "sagrat taladre". Això com l'acció de generar foc per fricció, que simbolitza diari naixement d'Agni.

Ganesha

És el deu de la saviesa i la prudència i actua tal i com si es tractés d'una consciència suprema, per tant, els seus esforços es troben dirigits a mantenir l'ordre de l'univers.

Ara bé, en quant a la seva forma visible, Ganesha disposa d'un cos humà amb la particularitat d'un cap d'elefant amb un ullal partit.

D'acord a l’historia, les primeres dades de Ganesha s'ubiquen a l'Imperi Gupta, alguns a mode de mite senyalen que Parvati, la seva mare, va decidir crear-lo amb les seves pròpies mans amb l'objectiu de que cuidés l'entrada de les seves habitacions i la protegís quan no hi era el seu consort. Per tant el noi es va fer extremadament obedient fins que una vegada li va demanar l'entrada a Shiva que era l’espòs de Parvati i donat que aquest no sabia que era el seu fill, li va tallar el cap. Per evitar una guerra, Shiva li va tornar la vida atorgant-li el cap del primer ésser viu que va trobar.

La popularitat de Ganesha s'ha estès tant que les persones tenen imatges i figues d'aquest a les seves cases amb l'idea d'impedir que entrin energies negatives, així mateix, se'l considera el punt de trobada per totes les creences donat que se li adjudica ser el destructor dels mals i obstacles gràcies al gran coneixement que posseeix.

Hanuman

Aquest deu és important i se'l coneix com Hanuman, el deu mico. A més de ser objecte de gran adoració a l'Índia, molts altres països es van deixar contagiar pel seu simbolisme i pel seu interessant origen que el fa ser considerat un ésser amb inesgotable força i poder.

En relació al mite Hanuman, només hi passaré pel damunt per fer-nos una idea de la importància que se li dona.

Diu la història que una serventa anomenada Punykastala que li servia al guru dels deus, va ser objecte d'una maledicció en la que es decretava que des d'aquell moment per endavant agafaria la forma de mico fins que aconseguís donar a llum a una encarnació de Shiva. La serventa va renéixer com Añyana i des d'aquell moment va viure una existència de sacrifici en honor a Shiva, per tant, aquest deu li va prometre ajudar-la a retirar el malefici.

Una vegada que Añyana meditava, un pastís màgic preparat per Agní, qui era el deu del foc i que aconseguia que les dones tinguessin fills divins, va caure a les seves mans. La dona se'n va menjar i llavors va portar al món a Hanuman, que va néixer amb forma de mico.

Se'l té per un deu virtuós i erudit que entén bastant bé què és l’ humilitat. La seva ment es troba plena d'alegria degut a que el seu karma el va netejar el deu Rama i per tant, alguns s'ho prenen com a símbol de lleialtat, abnegació i fidelitat, aquest últim aspecte és de gran interès per als enamorats.

Donat que se'l descriu com un deixeble perfecte que ha viscut tot tipus d'aventures, es troba sempre a punt per acompanyar a qui desitgin emprendre un viatge espiritual i elevar-se a lo diví.

Ganga

Segons l’ hinduisme , el riu Ganges, un dels que ells consideren un riu sagrat, troba el nom personificat per la deesa Maa Ganga "mare Ganges", també coneguda com Ganga Devi, qui segons una antiga llegenda va ser madrastra del deu la guerra Kártikeia.

Una de les versions de la mitologia assenyala que va ser el deu Brahmà el que va crear el riu Ganges. Aquest es va formar a partir de la suor recollida del peu del deu Vishnú.

Una altra versió diu que el rei Sagar va tenir 60.000 fills i un dia mentres realitzava un ritual, el deu Indra va robar el seu cavall per lo que el rei va ordenar a tots els seus fills sortir a buscar-lo. La busqueta acaba a inframón, on el troben al costat d'un savi penitent que a l'obrir els ulls va veure els fills de Sagar i els va cremar a tots. Les ànimes d'aquests fills van quedar vagant com fantasmes.

Un descendent del rei Sagar va demanar al deu Brahmà que permetés a la deesa Ganga baixar a l'inframón perquè amb les seves aigües purificants toqués les cendres dels fills de Sagar i poguessin ascendir al cel.

Una altra de les llegendes diu que el Ganges, les aigües del qual entravessaven el cel, va descendre fins la terra per calmar la sequia que vivien a l’Índia i després d'haver-los privat de l'aigua.

La sequia va arribar degut a que el gran savi Agastya, per protegir-los de dimonis que els turmentaven, va decidir beure tota l'aigua de l'oceà i així acabar amb tots ells. 

Al descendre el Ganges, a més de calmar la sequia, va purificar tots els pecats dels seus habitants.

Encara que existeixen diferents versions de la forma en que la deesa Ganga baixa a la terra per formar el riu Ganges, la fi d'aquesta deïtat és de purificar les ànimes, d' allí que per la cultura hindú és reconegut per les seves aigües purificadores com les aigües de la mort i la vida.

Actualment encara es segueix un ritual que es realitza cada tres anys que consisteix en la congregació d'hindús més gran del món a la riba del riu Ganges.

Aquesta festa representa una de les peregrinacions més grans de la terra, on els seus assistents esperen que amb la submersió al riu quedin rentats i purificats de tots els seus pecats.

Donat que a l'Índia i més específicament a l’, en lloc d'un sol deu en trobem cents d'ells, això ha aconseguit reflexar-se en la seva mitologia i per això només he treballat individualment una mica en els més importants. També cal a dir que he trobat informacions molt diferents del mateix deu i m'ha costat decidir què podria ser més cert o no.

Crences

L’ hinduisme és una manera de comportar-se, una actitud davant la vida i el món. L’ no té un fundador, ni un conjunt de principis establerts, i els seus creients tenen idees molt diverses sobre la divinitat. Tot i així, existeixen una sèrie de característiques que permeten diferenciar-lo d'altres religions.

Essència de l'hinduisme

Creuen en un deu o realitat absoluta del que emanen tots els demés. Poden adorar a aquell deu abstracte i impersonal, un esperit universal, a que anomenen Brahman. També poden adorar a un o varis deus amb formes humanes, que intervenen i ajuden a la humanitat. Amb aquesta varietat de creences, qui és el nucli d'elles?

L'hindú és aquell que reconeix quin és el seu deure a la vida, el seu dharma, i accepta la responsabilitat de les seves accions, el seu karma, els actes i les seves conseqüències a les reencarnacions futures.

El karma és el conjunt d'actes, tant bons com dolents, que tenen conseqüències en la forma de reencarnar-se.

Definim Dharma com el deure ètic i religiós que cada un té assignat segons la seva determinada situació de naixement.

Les reencarnacions

Segons l’hinduisme, cada persona viu moltes vides al llarg de la seva existència. Aquest cicle etern de reencarnacions s'anomena Samsara. Quan un mor, la seva ànima torna a néixer, reencarnar-se, en un altre cos. El que li passa en cada vida és el resultat de vides anteriors. És a dir, un es reencarnarà en un cos bo si en la seva vida anterior s'ha comportat segons el seu deure a la vida o dharma. Si son bones, es reencarnarà en una forma de vida superior. El que un fa bé, li fa bo, i el que fa malament, li fa mal. Així, pot reencarnar-se en una persona de casta superior si ha estat bo, i si ha estat dolent, en una altra de casta inferior ò inclús en un animal.

L’objectiu final de les pràctiques de la religió hindú és el perfeccionar-se fins poder sortir del cicle de reencarnacions, aquesta alliberació s'anomena Moksa. Totes les pràctiques i devocions pròpies de l’ tenen com a finalitat que el fidel s'alliberi del continu cicle de reencarnacions i aconsegueixi l'alliberació.

Degut a la creença en la reencarnació, molts hindús son vegetarians, ja que creuen que tots els éssers vius formen part del mateix esperit. Per això consideren que tant els animals com persones han de ser tractats amb respecte i reverencia.

El camí a l'alliberació

Per alliberar-se de les contínues reencarnacions, l’ proposa tres vies:

1.     El camí dels actes: Seguir fidelment el dharma i complir amb els deures de la pròpia casta.

2.     El camí de la devoció: Adorar a un deu amb fervor i celebrar pietosament les seves festes i ritus.

3.     El camí del coneixement: Descobrir mitjançant la meditació, la vertadera naturalesa de l'ànima i buscar en ella el Brahman, l'Esperit, el Tot Universal, per unir-se a ell. Sol ser una opció de renuncia als béns materials i plaers, sols ser la via dels ascetes o shadus.

Vedes

L’hinduisme no té un únic llibre sagrat, sinó varis texts del s XII d.C, escrits en l'antic idioma sànscrit.

En primer lloc tenim els quatre Vedes. Es van transmetre oralment durant segles abans de ser escrits

Rig Veda: El més antic, escrit en una de les formes més arcaiques del sànscrit, probablement abans del 400 a.C.

Yajur Veda: El llibre dels sacrificis

Sama Veda: Conté himnes

Atharva Veda: És el llibre dels rituals.

Els Upakishad, meditacions místic-filosòfiques escrites cap el 600 a.C. integren amb els Vedes el cos de textos que es consideren "rebel·lats", i que no poden ser alterats.

El Mahabharata, amb més de 100.000 versos, compta amb l’historia de dos llinatges de prínceps que lluiten entre si. Ramayana, que explica la història de Rama i Sita. I els Puranas, que nos llibres èpics de l’hinduisme.

Societat

Les escriptures hindús divideixen la societat Índia en quatre antics grups socials, anomenats varnas. El primer varna el formaven els sacerdots i mestres, i eren els brahmans. El segon varna eren els governants i soldats anomenats xatries. El tercer incloïa a mercaders i grangers, que rebien el nom de vaisyas. Els membres del quart varna eren els sudras, és a dir, els obrers manuals.

Avui en dia, en comptes de quatre varnes, existeixen a la societat hindú milers de grups anomenats castes o jatis.

Tot el món pertany per naixement a una casta i encara que les diferències entre elles no son tant rígides com en altres temps, encara son importants per definir el lloc de cada persona a la societat. Fora de les castes estan els paries (dalits), son intocables, una classe tant baixa que es considera fora de les varnes. Els hindús consideren que els dalits son tant baixos com els excrements, algo fora del cos de Brahma. 

"Per la nostra descendència, els dalits no podem ni tan sols prendre aigua del mateix doll que les altres castes, estem exclosos dels serveix bàsics, com salut, educació i treball". Els pàries son uns 130 milions de persones. Les normes hindús son molt estrictes respecte a les castes: es pertany a elles per naixement, i no és possible ascendir. A més, només és possible el matrimoni entre membres d'una mateixa casta. Encara que el sistema de castes està prohibit a la Índia des de 1947, a la pràctica segueix practicant-se en molts indrets.

Sadhu

Els sadhu és un home o dona asceta que renuncia a totes les seves possessions, porta la roba més imprescindible, viu allunyat de la societat i obté menjar mendicant. Els seglars reverencies i respecten als sadhus, els mantenen i acudeixen a ells en busca de consells espirituals. La finalitat del sadhu és aconseguir la moksa o alliberació el més aviat possible, per això renuncia a totes les comoditats i practica el ioga.

Un sadhu (Saa-dhu) és un asceta hindú o monjo que segueix el camí de la penitencia i l'austeritat per obtenir l' il·luminació i la felicitat.

És la quarta fase de la vida a la religió hindú, després d'estudiar, de ser pare i de ser peregrí. La tradició sadhu consisteix en renunciar a tots els vincles que els uneixen al terrenal o material en la busqueta dels veritables valors de la vida. Per norma general, un sadhu viu inclòs a la societat, però intenta ignorar els plaers i dolors humans.

Molts sadhus imiten la vida mitològica de Shiva, el principal de tots els ascetes. Porten un trident simbòlic i es pinten tres ratlles de cendra al front per representar els tres aspectes de Shiva en la seva busqueta asceta per destruir les tres impureses (egoisme, acció de desig i el maia). Porten túniques de color safrà, que signifiquen que han estat beneïts amb la sang fèrtil de Parvati, la consort de Shiva.

Dediquen la major part del seu temps a la meditació. Molts d'aquests es reuneixen en determinades festes com és el Kumbhamela.

Els sadhus son la resposta a l'Índia per al sistema de valors. Han deixat enrere tots els lligams materials per alliberar-se a un món com la realitat divina, i viuen en coves, boscos i temples per tota l'Índia. Existeixen al voltant de 4 o 5 milions de sadhus avui en dia al país, i son persones respectades, venerades i inclús temudes. Son mantinguts per tots els ciutadans que els hi donen aliments.

Hi han molts tipus de sadhus. Dins dels sadhus, els Nagas son els més prominents ja que es mantenen despullats, coberts només per un vibhuti ò cendres sagrades. Deixen créixer el seu cabell en bucles anomenats jata.

Els sadhus es divideixen en tres principals akharas o denominacions, les quals van ser establertes al s.VIII pel savi Adi Shankaracharya. Aquest va establir quatre maths o centres en les quatre puntes extremes de l'Índia. En aquests akharas, els sadhus aprenen el control de la ment i del cos fins ser mestres del ioga.

Els sadhus generalment passen el primer any de la seva vida, després de la renúncia al mundà, amb els seus gurus o mestres. Els sadhus tradicionals es rapen el crani com un signe de renúncia. Una vegada que hagin après les arts espirituals i de ioga, tenen que deixar al guru per caminar pels carrers i boscos, mai quedant-se en un sol lloc, ja que creuen que moure's manté al cos en alerta, mentres que quedar-se en un lloc els fa inactius.

El major número de sadhus es troba a Juna Akhara, un lloc famós per les penitències extremes i els èxits ioguístics dels seus membres.

Guru Dev

Els gurus son mestres espirituals. Han de ser experts en les escriptures, sentir-se lliures de desitjos i mentides i ser complerts espiritualment. Els gurus poden ensenyar els textos sagrats als joves de les castes més altes. Els hindús recorren als gurus a la busqueta de consells espirituals.

Iogui

Els místics hindús reben el nom de ioguis. Aquests viuen en llocs apartats anomenats ashram, on comparteixen les seves ensenyances amb els gurus.

Un iogui és un practicant de ioga. Aquesta designació es reserva generalment per practicants avançats i informats.

En sànscrit, iogui es refereix exclusivament a un varó; a l'actualitat s'ha creat el neologisme i retrònim sànscrit ioguini per a la dona practicant.

Dos ioguis importants:

Patañjali (s.III a.C), va escriure el text sànscrit Ioga Sutra, que va assentar les bases del ioga.

Maharishi Mahesh Iogui (1917-2008) fundador del moviment Meditació Transcendental, que es va fer famós quan, a mitjans dels setanta, The Beatles van estudiar amb ell a la Índia.

Rites

Les etapes més importants a la vida hindú, com el naixement i la mort, es celebren amb rituals anomenats samskaras, que tenen lloc davant d'un foc sagrat.

El naixement

Poc després de néixer, es renta al nen hindú i se li escriu a la llengua la paraula Om, amb una ploma d'or mullada en mel. Deu dies més tard se li posa el nom en una cerimònia anomenada namakarana, És llavors quan se li fa la carta astral, que és un mapa que mostra la posició dels planetes i estrelles en el moment del seu naixement. Aquest mapa s'utilitza més endavant per determinar dates com la de la boda o la cerimònia de la majoria d'edat.

La majoria d'edat

Entre els vuit i els dotze anys, els varons hindús participen en la cerimònia del upanayana, perquè ja se'ls considera d'edat suficient per aprendre més sobre la seva religió. Un sacerdot beneeix un llarg cordó de cotó blanc, que passa per l'espatlla esquerra i sota el braç dret del nen. El cordó té tres brins, que recorden el seu deute davant Déu, els seus avantpassats i el seu mestre espiritual; també representen als déus Brahmal, Visnú i Shiva. El nen porta el cordó sagrat tota la seva vida.

Matrimoni

Generalment, els pares solen concretar el matrimoni dels seus fills. La cerimònia de la boda arriba a durar dotze dies i pot celebrar-se en qualsevol lloc. Encara que la manera exacta pot varia, els nuvis realitzen els mateixos rituals guiats per un sacerdot. Fan promesa de lleialtat mútua i de compartir les seves possessions davant un foc sagrat que representa la divinitat. El sari vermell de la núvia els lliga al tratge del nuvi per simbolitzar la seva unió. Llavors la parella camina en torn al foc entonant himnes i oracions.

Mort

Segons els hindús, quan una persona mor, la seva ànima torna al mon amb una altra forma, és a dir, es reencarna. Es creu que morir a prop del riu Ganges pot evitar moltes reencarnacions i per tant apropar la seva moksa o alliberació. Si una persona no pot arribar al riu Ganges per morir, se li sol donar aigua d'aquest riu. El cadàver del difunt es col·loca en un munt de llenya o pira funerària i el fill gran encén el foc. Tres dies després es recullen les cendres i es tiren al un riu, si és possible, el Ganges.

Culte

Per a molts hindús, el centre de la vida religiosa és la casa, amb el seu propi altar, on els membres de la família poden rendir culte diàriament. Una manera d'honrar als deus son les nombroses festes que al llarg de l'any es dediquen als deus i deesses. El culte al temple és també important. Els tempres hindús son alguns dels més bonics i ornamentalment decorats de tots els edificis religiosos i proporcionen cases per als deus i deesses que viuen en ells. Els hindús no tenen que atendre el temple. 

Una altra part important del culte és la peregrinació. El culte s'anomena puja,  pot realitzar-se en un temple o a casa. Quan té lloc a la casa, cada família es reuneix davant l'altar familiar, que sol estar decorat amb imatges i estàtues de les seves deïtats. Els membres de la família encenen una espelma i resen junts, tots els dies davant l'altar. Els fidels poden rentar l’ imatge o murti, tocar la seva cara i peus amb una flor submergida en aigua, abocar-lo, adornar-lo amb flors i ungir-lo amb olis. Ofereixen menjar a la deïtat, cremen encens i l'entretenen cantant himnes. I el més important, els fidels estableixen contacte visual amb un ritual anomenat darshana.

Cada un tria els seus propis deus, depenent de l'educació i de les preferències personals. Per molts hindús, el culte a les deïtats ajuda a concentrar la ment i els porta més enllà dels deus individuals, cap a la comprensió de Brahman.

Temple de Brihadisvara

Temple

Els temples hindús varien en el seu disseny. La majoria estan dedicats a un deu o una deesa. A la part més profunda del temple hi sol haver un altar o santuari amb l’estàtua d¡una deïtat. Aquesta imatge s'anomena murti. El santuari te un sostre en forma d'espiral que actua de vincle entre la terra i el cel i simbolitza el mont Meru, la morada dels deus . Cada temple té també almenys un mandapa o sala exterior on hi ha santuaris per altres deïtats.

Durant el culte, els hindús caminen al voltant del santuari en sentit de les agulles del rellotge. Es creu que a través del darshana o contacte visual amb el murti, la persona es comunica amb el deu i pot fer-li peticions o rebre revelacions espirituals.

Els fidels poden portar ofrenes, com fruita i flors. Tots els temples tenen un sacerdot brahmà, que col·loca les ofrenes davant el deu perquè siguin beneïdes. Més tard es tornen als seus amos per que així els hi transmetin la benedicció. Els brahmans fan a vegades, amb una pols vermella, una marca de benedicció anomenada tilaka al front dels fidels.

Festes i peregrinacions

L'any hindú 

El calendari hindú té 12 mesos llunars, és a dir, basats en les fases de la lluna. Aquest calendari s'utilitza per calcular les dates de les festes i altres events religiosos i fer les cartes astrals. A la vida quotidiana segueixen el calendari solar.

Cada any celebren cents de festes religioses, la majoria d'elles relacionades amb successos de la vida dels deus. Algunes festivitats, com el Diwali, es celebren en tot el món, mentres que altres son locals.

Diwali

És una festa de cinc dies que té lloc entre octubre i novembre i en la que s'adora a Lakshmi, la deesa de la riquesa i la bellesa. En aquesta festa també es celebra la tronada triomfal de Rama després del seu exili, acompanyat de la seva esposa Sita. Diwali marca el principi de l'any nou hindú. també es coneix com la festa de les llums. La llum representa el coneixement i el triomf del bé sobre el mal.

Les cases i els temples es decoren amb llums d'oli anomenats diyas i es llencen focs artificials per allunyar les tenebres i il·luminar el camí de tornada a cada de Rama i Sita. Abans de la festa de Diwali es netegen i decoren les cases perquè si està neta i bonica, Lakshmi entrarà i beneirà als seus habitants. En Diwali és el moment d'estrenar roba, visitar a la família i intercanviar targetes, regals i dolços.

Holi

Holi marca el principi de la primavera i commemora la mort d'Holika, una dona malvada que segons la llegenda va intentar matar al seu nebot per ser seguidor de Krishna. La nit anterior de holi s'encenen enormes fogueres i es cremen ninots d'Holika. El dia de Holi es recorden les entremaliadures de Krishna i les bromes que gastava de jove a les vaqueres. Hi han processions, cants i balls, i els participants es tiren aigua i tints de colors els uns als altres. A Holi es costum anar a veure a la família i amics i saludar a tot el món.

A la festivitat de Dassehra es recorda la victòria de Rama sobre el gegant Ravana. Mitjançant danses i obres de teatre, s'expliquen moments claus de la vida de Rama i Sita. Es construeixen enormes ninots de Ravana plens de palla i petards, i una persona disfressada de Rama dispara una fletxa encesa per prendre'ls hi foc.

Peregrinacions

Entre les peregrinacions que realitzen els fidels hindús destaca la Kumbhamela o Kumbh Mela. Es realitza quatre vegades cada dotze anys, i té lloc, per torn, en els següents llocs sants: Pravag, el nom hindú de Allahabad (a Uttar Pradesh); Hardwar (a Uttaranchal); Ujjain (a Madhya Pradesh i Nasik (a Maharashtra). La llegenda diu que en els orígens dels temps, els deus i els dimonis van fer un pacte per elaborar el nèctar de la immortalitat. Una vegada creat, els dimonis van fugir amb el pot de nèctar. La batalla entre deus i dimonis va durar dotze dies (=12 anys) i durant la baralla van caure quatre gotes del nèctar de la immortalitat. Els llocs on van caure és on es celebren els Kumbhamela.

Cada cicle de dotze anys inclou una Maha Kumbhamela a Prayag, a les riberes del Ganges, a la que participen varis milions de persones, el que fa que probablement sigui el major peregrinatge que es celebra al mon. Reunits a la confluència de dos dels rius sagrats de l'Índia, el Ganges i el Yamuna, on segons la llegenda també emergeix a la superfície el mític i invisible riu de la saviesa, el Sarawati, els fidels s'alliberen dels seus pecats i resen per escapar del cicle de reencarnacions.

El mes important del Kumbhamela és la immersió al riu, ja que amb ella creuran que netejaran els seus pecats i als seus ascendents, i així facilitat el cicle favorable de reencarnacions. Els primers en banyar-se son els sadhus i altres santons, després la resta dels fidels. Es dona una gran concentració de sadhus, i els fidels aprofiten per fer contemplacions rituals que transmeten l'energia espiritual.

Dessutjo que t'hagi agradat i no oblidis subscriure't si no ho has fet encara perquè formis part d'aquesta gran família. Deixa'm saber en els comentaris que t'ha semblat aquest post o sobre quins altres temes vols que tracti.

Namaskaram