Namaskar és una paraula hindú que pot traduïr-se com Jo saludo a la Consciència Suprema que hi ha dins teu amb tota la puresa de la meva ment i amb tota la sinceritat i l'amor del meu cor.

També pot traduïr-se simplement com Salutació a la divinitat que hi ha en tu. Idealment, al saludar amb aquesta paraula, les mans es ajunten, s'inclina el cap, les mans juntes es dirigeixen a l'alçada del front (centre de la consciència) i baixen cap a l'alçada del cor.

En sànscrit, na reflexa una simple negació del Maà, senyala l'ego, referint-se al jo o al mi. D'aquesta manera nama significa inclinació, homenatge, salutació reverencial, adoració a la veritat interna de l'altre, però no referint-se al seu ego. Te, és el datiu del pronom personal de tyam, vostè. Una traducció literal de namasté, és, d'aquesta manera, una salutació reverencial a seu intern.

El significat de la salutació Namasté, seria bastant similar a l'altra salutació utilitzada àmpliament a la tradició tàntrica i iòguica: Om Namah Sivaya. El significat seria algo així com em postro davant la Presència de Deu en tu i en mi.

Des del punt de vista espiritual, aquesta salutació Namaskar té un poder màgic d'evocació de la nostra divinitat essencial. Si l'utilitzem constantment i conscients del seu significat espiritual, pot ajudar recíprocament i conscients del seu significat espiritual, pot ajudar recíprocament a recordar que tractem a cada un com ànimes i no com personalitats. Ressona com una nota de reverencia i consciència espiritual en la que s'inspira.

Podem utilitzar-lo per al nostre "jo superior", especialment al despertar, durant el dia i al descansar: la salutació de la personalitat a la divinitat en un mateix. Cada vegada que ens trobem amb amics a qui considerem amb valors espirituals, en comptes de dir "hola", podem saludar-los amb la paraula "namaskar". A la correspondència també podem finalitzar amb "namaskar". Com energia que segueix al pensament, ens ajuda a contactar al "jo superior" de nosaltres mateixos i al dels altres i, en certa manera, a evocar-lo.

La pronunciació en hindú està accentuada a l'última síl·laba (namasKAR). La "a" a les primeres dos síl·labes és curta. Es pronuncia en hindú com la paraula "a" de la paraula "pau". Mentres que la "a" a "kar" és llarga i es pronuncia com la "a" d'unitat.

Tantes vegades com sigui possible, "namaskar" ha de dir-se en veu alta, amb l'objecte d'utilitzar al màxim el seu poder evocador.

Però, hi han moltes ocasions en que no és oportú fer-ho així. Per exemple, quan hi ha enuig, impaciència, crítica per part nostra o dels demés; quan fem nous coneguts, al treball, amb col·legues, superiors o subordinats. En aquestes circumstàncies podem dir-ho silenciosament, com un constant recordatori de la divinitat essencial.

Practicat amb fe i dinamisme, ajuda a construir la classe d’actitud interna que s'exterioritza en relacions humanes harmonioses.

Per a pares i educadors, namaskar els posa en contacte amb la realitat interna de nens i adolescents, nodrint la nostra comprensió interior. En molts casos, quan intentem ajudar a un ésser humà afligit o tractem de solucionar tensions interpersonals, namaskar, pot servir com una salutació silenciosa que ens sintonitza amb l'energia espiritual creativa que roman encara després del desequilibri extern.

Namaskar és també una forma apropiada de desenvolupar i demostrar la capacitat de funcionar simultàniament i amb una creixent presa de consciència a dos nivells: el de la personalitat i el de la individualitat.

Ara ja saps el significat i diferència entre namaskar i namasté. Un altre dia us explico el de namaskaram.

No oblidis subscriure't si no ho has fet encara perquè formis part d'aquesta gran família. Deixa'm saber en els comentaris que t'ha semblat aquest post o sobre quins altres temes vols que tracti.

Namaskaram