Quan se li va demanar que resumís tot el seu coneixement i saviesa en un sol pas, el filòsof atenenc Sòcrates va respondre simplement: “Coneix-te a tu mateix”.

Però, el que no va dir és com fer-ho. Ni el complicat que és.

El que queda clar quan considerem com operen les nostres auto construccions, és que els humans estem programats per oblidar-nos de nosaltres mateixos.

I donat que desenvolupar l’auto coneixement és instrumental per la felicitat, tots hem de dedicar un temps i esforç considerables a l’auto observació com una inversió en la nostra felicitat a llarg termini.

Quin tipus d’auto coneixement val la pena tenir?

• Com em sento amb respecte als meus pares i infància
• Les raons per les que s’agreugen les coses que faig
• El que utilitzo per prendre decisions
• Amb què em resulta difícil relacionar-me i com m’és més senzill
• La manera característica en que responc a l’estrès
• Com porto les crítiques
• El tipus de treball per al que estic més capacitat
• Quines qualitats en els demés m’atrauen característicament
• Les coses que m’emocionen més

Aquests son només alguns conceptes bàsics que tots hem d’entendre sobre nosaltres mateixos. T’has de prendre temps, un temps perllongat pensant en aquestes situacions i exposant-hi per adonar-te de les reaccions.

5 raons per les quals és difícil conèixer-nos a nosaltres mateixos

N’hi ha més de 5, però aquestes son les apliquem la majoria de nosaltres.

Gran part del que fem és inconscient

Això és el que volia dir quan he dit que estem programats per oblidar-nos de nosaltres mateixos. És molt més exigent que el cervell es mantingui conscient a cada moment dels nostres sentiments, intencions i conductes. En altres paraules, és molt més senzill posar el pilot automàtic.

I això és el que tots fem. Vivim la meitat de les nostres vides de forma automàtica.

Ens impulsem pels nostres impulsos més baixos

En relació amb el primer punt, estem dictats per desitjos crus d’estar còmodes i de sentir plaer. I, molt important per l’auto coneixement, evitem mirar les coses lletges de nosaltres mateixos. Preferim evitar-ho.

El nostre inconscient alberga desitjos i sentiments que sovint desafien una visió més còmoda de nosaltres mateixos. Si mirem molt de prop, podem adonar-nos de que estem en carreres o relacions que no son adequades per nosaltres.

Bàsicament ens resistim a saber massa sobre nosaltres mateixos perquè destrueix la pau a curt termini a la que som addictes. Un canvi remou molt, i encara que sigui per be, preferim quedar-nos en la comoditat del que ja tenim.

No ho valorem

Com cultura, estem molt més interessats en l’èxit i en avançar econòmicament que en la introspecció. 

La veritat és que l’èxit exigeix introspecció. Però les persones poden arribar sovint d’altres maneres. És com acaben sentint-se buits encara que haguem aconseguit assoliments. La fam interna mai queda saciada quan fem que la vida sigui tot avançar.

Estem molt identificats amb els nostres pensaments

Ens identifiquem molt amb els nostres pensaments. Però, evidentment, no som només els nostres pensaments. És més exacte dir que la nostra personalitat és la suma de les nostres ments, cossos i sentiments.

Creure que som els nostres pensaments garantitza que l’auto coneixement es manté a distància, perquè només estem utilitzant una forma molt limitada de coneixement. A menys que i fins que treballem per identificar-nos amb l’observador dels nostres pensaments, lluitarem per obtenir una perspectiva més àmplia.

També fa que connectar amb altres sigui més difícil quan estem tan identificats amb els nostres pensaments. No podem sortir de les nostres pròpies perspectives el temps suficient per veure les seves perspectives.

Estem confosos pels nostres sentiments

A més de parar massa atenció als nostres pensaments, també estem massa obsessionats amb estudiar els nostres sentiments.

Però els nostres sentiments no son el que realment som, més que els nostres pensaments. Tan els pensaments com els sentiments ofereixen pistes sobre la nostra naturalesa essencial. Però cap entrega la imatge complerta.

Pensa-ho: Un mon en el que les persones actuen segons els seus sentiments seria un malson total, com un malson d’un mon basat només en el pensament racional.

L’auto coneixement ens exigeix desenvolupar una sana sospita dels nostres sentiments. Significa ser molt millor al adonar-nos de quantes de les nostres avaluacions de la situació estan desviades per la deshidratació, el cansament i la falta de son, per anomenar només algunes de les distorsions de la realitat.

Com desenvolupar l’auto coneixement

La clau i el pas més important que podem donar és començar a prendre’ns ho seriosament. Si ho veiem com valuós, ho farem. Com que és un treball personal difícil, necessitem una motivació.

Llegirem llibres de creixement personal i farem un esforç per aprendre sobre nosaltres mateixos, inclús quan la veritat sigui lletja. I farem temps per la introspecció, i podrem seleccionar per minimitzar les pèrdues de temps.

I tenir auto coneixement en temps real? És possible? Això exigeix que donem la volta a alguns auto enganys bastant freqüents. Aquestes tres son probablement les píndoles de veritat més importants:

Atenció plena

Si no resistim a trepitjar el pilot automàtic tant en els nostres dies i vides, poc a poc augmentem la consciència inconscient. Començarem a observar els nostres impulsos més crus sense actuar sobre ells. Així és com pots practicar l’atenció plena.

Responsabilitat

Deixem de culpar a altres persones de perquès estem enutjats i tractem de descobrir què és el que en el nostre pensament ens està molestant. També posseïm el nostre poder per triar com veure les coses. I fem canvis si no estem satisfets. Així és com practiques la responsabilitat.

Acceptació

Treballem per notar i acceptar el que sorgeix, en lloc de sucumbir a la distracció i la postergació. Així és com practiques l’acceptació.

Aquests tres son els antídots per quasi tots els auto enganys. Mira si pots aconseguir una perspectiva diferent al ser conscient, assumir la responsabilitat i acceptar.

No oblidis subscriure't si no ho has fet encara perquè formis part d'aquesta gran família. Deixa'm saber en els comentaris que t'ha semblat aquest post o sobre quins altres temes vols que tracti.