Què li passa al cervell quan meditem
En els últims anys, la meditació s’ha posat més de “moda”. El que passa dins el nostre cervell quan meditem és ara tema d’estudi de la ciència occidental, que corrobora el que es deia molts segles abans des de la religió o el misticisme, però des d’un punt de vista científic.
Nombrosos neuròlegs han determinat els canvis que es produeixen en el cervell al sotmetre’l a sessions diàries de meditació, i tot apunta a que a través d’aquesta disciplina es poden aconseguir canvis estructurals importants.
Gràcies a la neurociència i el gran desenvolupament dels estudis cerebrals, avui existeixen conceptes que expliquen que és possible canviar físicament el cervell sense canviar la seqüència d’ADN, és a dir, ja no som el que està escrit als nostres gens. És el que s’entén per epigenètica.
Podem canviar la personalitat, és possible canviar marques electromagnètiques gravades a les nostres neurones i refer o fer noves vies de comunicació entre elles. La meditació és una manera de produir aquests canvis físics en el nostre cervell, i hi ha proves a través de ressonàncies magnètiques i electroencefalogrames realitzats a persones que la practiquen.
El 2011, publicat després per la Psychiatry Research, un equip psiquiàtric de l’Hospital General de Massachusetts, va realitzar un estudi innovador per aquell moment, ja que van documentar per primera vegada els efectes físics que es produeixen al cervell quan meditem. Es van fer dos grups, el grup d’estudi i el de control, amb 16 voluntaris en un programa de control de l’estrès portat a terme per la Universitat de Massachusetts.
El programa incloïa sessions setmanals de meditació conscient, un curs de meditació de 8 setmanes i gravacions per practicar la meditació a casa durant 30 minuts. Dos setmanes abans es van fer ressonàncies magnètiques i electroencefalogrames de tots els voluntaris, i dos setmanes després de l’estudi. I les conclusions van ser inequívoques.
Efectes de la meditació al cervell
El que van registrar les ressonàncies i electroencefalogrames, no es van registrar en el grup pilot que no va meditar.
Matèria gris a l’hipocamp
Les imatges de ressonància magnètica van ubicar un increment en la densitat de la matèria gris de d’hipocamp dels individus que van participar. L’ hipocamp és fonamental per la memòria i l’aprenentatge, però també per la regulació de les emocions i l’autopercepció espacial.
Està ubicat a la part interior del lòbul temporal, i va des de l’amígdala fins l’ hipocamp, el que significa que cada hemisferi del cervell te hipocamp. S’associa a una part de l’escorça cerebral anomenada aquiescorça – una regió molt antiga del nostre cervell, evolutivament parlant – i és per això que l’ hipocamp es connecta al sistema límbic, un sistema d’acció i resposta davant els perills.
Si bé els nostres més remots ancestres homínids deuen la seva evolució i permanència en el món a aquesta resposta instintiva davant les amenaces, avui en dia els perills ja no són els mateixos: ja no ens aguaiten els depredadors, però la resposta segueix sent la mateixa. Una resposta d’alerta màxima al cos.
És el que anomenem estrés. L’adrenalina és necessària quan ens trobem en situacions perilloses, permet que correm més ràpid o que siguem capaços de carregar pesos molt superiors a les nostres forces, però una vegada que la situació desapareix, l’adrenalina disminueix dràsticament, i la hormona de l’estrès, el cortisol, també hauria de fer-ho.
El que passa al nostre cervell és que a través del record i de la memòria, recreem una i una altra vegada la situació estressant, produint al cos quantitats ingents de cortisol i adrenalina, que en lloc d’ajudar-nos ens fan mal, es tornen tòxics.
Quan meditem, hi ha un increment de matèria gris a l’ hipocamp, el que significa que la massa que conté els cossos neuronals és més gran: hi ha més neurones. La resposta a les situacions estressants canvia i ens tornem més resilients i menys reactius.
Menys matèria gris a l’amígdala
L’amígdala és una part fonamental del cervell, està associada al control de les emocions, des de la por fins l’alegria i s’ubica a la part interna del lòbul temporal medial. Forma part del nostre sistema de defensa i resposta davant situacions d’amenaça. Regula també l’expressió somàtica de les emocions i s’encarrega del sentiment conscient, és a dir, del significat emocional de les experiències.
L’estudi va ubicar una reducció important de matèria gris a l’amígdala, el que va comportar una reducció significativa de l’estrès.
Escorça cerebral més gruixuda
Un altra de les troballes va ser l’engrossiment de l’escorça cerebral. Aquesta és una fina capa de cèl·lules nervioses que participa en funcions tant importants com la percepció, la memòria o el llenguatge. El gruix està associat al coeficient d’intel·ligència.
Si bé l’escorça cerebral va disminuint a partir dels sis anys d’edat com part del procés normal de l’ésser humà, també és cert que el nostre cervell quan meditem canvia físicament, i un dels canvis que es va observar va ser l’augment del gruix de l’escorça cerebral.
Això és rellevant perquè s’associa a la neuroplasticitat cerebral, a la possibilitat que té el cervell de canviar i créixer amb pràctiques neurobiològiques. La meditació és una d’aquestes pràctiques.
Quan l’escorça cerebral disminueix, disminueix també el CI de les persones; però quan augmenta, també augmenta el CI.
Altres efectes de la meditació
Si estàs acostumat/da a meditar, sabràs que els beneficis són molts i importants. Un dels principals és la calma mental, el poder de recuperar l’atenció i tenir claredat de pensament.
El cervell, com tot, requereix d’una atenció especial. Ajudar-lo a exercitar-se resulta essencial per al teu desenvolupament, però no només per això. L’envelliment, cosa que fa pocs anys es considerava inevitable, pot revertir-se notablement a través de certs exercicis i pràctiques.
La meditació ajuda a generar noves connexions neuronals, i això significa una major activitat cerebral.
Fer coses diferents, com canviar de ruta per anar al treball o a estudiar, aprendre un idioma, aprendre en general coses noves ajuda a que aquestes connexions es facin més nombroses. La meditació ajuda a que les connexions es consolidin. I així va canviant físicament el cervell, amb marques electromagnètiques noves, empremta podem controlar mitjançant l’ intenció clara i les emocions elevades, com l’agraïment, la compassió i l’entusiasme.
Sentir aquestes emocions mentres es medita i associar-les a imatges de nosaltres mateixos en realitats que volem materialitzar és una de les formes més segures de canviar el cervell i la nostra personalitat.
Un cervell actiu és un cervell jove, no importa l’edat cronològica. A més, quan els nivells d’estrès poden controlar-se, el sistema cardiovascular comença a funcionar correctament, i paral·lel a això començaràs a veure una quantitat de millores a la teva vida i la teva salut que no t’imaginaves.
Els canvis al cervell quan meditem es manifesten així mateix en tot el cos. L’ humor millora, la capacitat de resiliència augmenta, la pell adquireix un altre to, l’energia es desplaça per la columna vertebral, i tot això junt és salut.
Podem enfrontar els problemes amb una altra cara. Més important encara, podem aprendre a viure l’aquí i l’ara, el present, i gaudir la vida sense ansietat (excés de futur) i sense tristesa (excés de passat).
Només el present ens ofereix les possibilitats infinites de poder ser el que vulguem.
No oblidis subscriure't si no ho has fet encara perquè formis part d'aquesta gran família. Deixa'm saber en els comentaris que t'ha semblat aquest post o sobre quins altres temes vols que tracti.
Namaskaram
0 comentarios