Geometria Sagrada
Us volia parlar posar aquest article de Ricard Barrufet, per entendre millor el que és la geometria sagrada. És un concepte diferent i una mica espès, però trobava interessant per coneixement, saber el que és.
La Geometria Sagrada és la Ciència Divina que ens permet entendre la manera en que s’organitza l’energia per donar forma a tot el que existeix, des de les partícules subatòmiques més elementals, fins als planetes i les galàxies que ocupen el vast univers.
Però anem a l’Origen. A la majoria de religions, filosofies i tradicions espirituals, es parla d’un Buit Primordial anterior a qualsevol idea o concepte de Creació. En el que sense haver-hi absolutament Res, roman tot el potencial necessari per crear absolutament Tot. És en aquesta infinita potencialitat on la Consciència de l’Absolut, a la que acostumem anomenar Déu, pot exercir el seu Poder Creador.
Si imaginem a aquesta Consciència Primigènia amb un sol punt al Buit Primordial, aquest no podria moure’s enlloc, donat que allí on no hi ha límits, espai, ni lloc a on dirigir-se, tampoc hi pot haver cap moviment. Malgrat tot, el que si pot fer la Consciència és Projectar la seva Intenció d’expansió cap a totes direccions, generant així un camp d’energia al seu voltant, que dona lloc a la primera forma geomètrica: l’esfera.
Aquesta primera acció creadora de l’Esperit ja ens mostra la seva natura trina (Pare-Fill-Esperit Sant, o Atma-Budhi-Manas) donat que la Consciència requereix tant d’una energia expansiva o masculina amb la que pugui projectar-se a si mateixa; com la d’una energia receptiva o femenina, que li permeti donar forma a aquest primer espai en el que ja és possible acollir i engendrar la vida.
Així comença el llibre del Gènesi:
Al començament Déu va crear el cel i la terra. És a dir, un primer espai perfectament delimitat com és aquesta esfera. I la terra estava desordenada i buida, i les tenebres estaven sobre la faç de l'abisme...
Doncs recordem que més enllà d'aquesta esfera segueix havent-hi el No Res.
I l'Esperit de Déu es moviasobre la faç de les aigües. Aquí s'introdueix el concepte de moviment i de lloc "es movia sobre la faç de les aigües", el que ens indica que aquest punt inicial ubicat al mig de l'esfera, ara ja pot desplaçar-se fins al límit del seu primer espai creat; la superficie de l'esfera.
I una vegada allí, l'Esperit torna a projectar-se en totes direccions creant així una nova esfera. En termes biològics aquest procés es coneix per la "Mitosi", que és la capacitat reproductiva que tenen les cèl.lules per desdoblegar-se en si mateixes conservant tota la informació genètica.
Però passa que aquesta segona esfera intersecciona amb la primera, així que genera un espai interior diferent de l’anterior, que rep el nom de “Vesica de Piscis” *.
Aquesta nova forma sagrada conté molta informació en quant a proporcions geomètriques, càlculs matemàtics i altres dades d’interès, encara que pel que més destaca realment, és per les seves interpretacions místiques i religioses que la relacionen directament amb la llum.
Així prossegueix el Gènesi al seu tercer versicle:
I va dir Déu: Que hi hagi llum, i hi va haver llum
Aquí es pot advertir una imatge bastant familiar, donat que també s’assembla bastant als dos hemisferis cerebrals. Sabem que cada un dels hemisferis posseeix habilitats diferents, ja que si el dret es dedica més bé a percebre i sentir tot el que passa al seu voltant, l’esquerre s’ocupa bàsicament d’analitzar tota aquella informació tractant d’ordenar-la i entendre-la de manera racional. Són com una lletra i la música d’una mateixa melodia, el que significa que, malgrat utilitzar energies totalment diferents, ambdues es complementen a la perfecció.
És aquest doble flux energètic el que alimenta i autoalimenta contínuament a tot ésser viu, i el que genera una nova forma sagrada; la Toroïdal. Potser no es tracti d’una manera massa visible en el pla físic, però sens dubte és en plans més subtils d’existència com l’eteri o vital, ja que aquesta figura es troba en permanent moviment al voltant nostre, com un camp electromagnètic al que anomenem aura.
I donat que l’eix central d’aquesta figura connecta el de Dalt amb el de Baix a través d’una espècie de tub que , en el cas de l’home, recorre tota l’espina dorsal, des de la coroneta fins al perineu, activant al seu pas tots els xacres i permetent que ascendeixi per allí la consciencia; no és d’estranyar que la Vesica de Piscishagi estat des de sempre estretament vinculada a la llum.
Doncs aquest procés de desdoblegament es realitza 6 vegades (coincidint amb els 6 dies de la Creació) finalitzant així un primer cicle de 7 esferes (els 7 dies de la setmana), que donen lloc a l’anomenada “Llavor de la Vida”, que és on resideix l’essència de la Totalitat. Fixem-nos que 7 són raigs de llum que generen tot l’espectre visible de colors, 7 són les notes musicals que generen totes les freqüències audibles, 7 són els cossos o vehicles de l’ésser humà, amb els seus 7 xacres o vòrtex de llum i 7 són també les Lleis Hermètiques que formen el Magne Principi de la Creació.
És precisament sobre aquest primer cicle de 7 esferes que apareix a l’Arbre de la Vida, un diagrama que alberga tota la Saviesa cosmogònica de l’existència, tant a nivell macrocòsmic com microcòsmic. I si bé és cert que van ser els místics del judaisme qui més van aprofundir en el seu estudi i coneixement profund, l’Arbre de la Vida no pertany a cap doctrina espiritual ni religió, donat que és part integrant de l’Arquitectura Divina amb la que es construeix l’univers, més enllà del temps i l’espai.
És interessant dir que les 11 esferes que apareixen a l’Arbre de la Vida són en realitat 10+1, les 10 dimensions de l’Ésser + la Consciència, coincidint aquesta dada de manera sorprenent amb l’actual teoria de cordes de la física quàntica, la Teoria M, formulada per l’eminent físic teòric Edward Witten i validada per la comunitat científica vigent, on es postula que existeixen 10 dimensions espaitemps en una espècie d’amalgama d’univers o multivers, sent la onzena dimensió, la que d’alguna manera cohesionaria totes les demés i donaria sentit a aquesta teoria, tal i com també passa amb Daat, la onzena esfera de l’Arbre de la Vida cabalístic.
Una vegada conclòs aquest primer cicle de 7 esferes, la Ment Divina s’expandeix amb una nova seqüència d’esferes que parteix de la intersecció de cada una de les 6 esferes anteriors, donant lloc a l’anomenat “Ou de la Vida”, en la visió tridimensional en la qual s’aprecia la inclusió dels dos primers sòlids platònics: Hexaedre i Tetraedre.
Es completa aquest segon cicle amb 6 noves esferes que sorgeixen una vegada més de les interseccions anteriors, i així arribem al patró central de l’anomenada “Flor de la Vida”, una nova figura amb 19 esferes complertes a la que només s’haurà d’afegir els pètals de les esferes exteriors i un cercle al seu voltant.
Probablement aquesta sigui la figura Sagrada més coneguda i representada per cultures i civilitzacions de tots els temps, tal i com demostren les nombroses troballes arqueològiques trobades amb aquesta composició geomètrica al llarg i ample del planeta.
Es diu que la Flor de la Vida conté en les seves proporcions cada fórmula matemàtica, cada llei de la física, cada harmonia de la música, cada àtom de la matèria, cada nivell dimensional i absolutament tot quant existeix a l’univers.
I així arribem a l’anomenat “Fruit de la Vida”, una nova forma sagrada que sorgeix al transcendir el cercle que rodeja la “Flor de la Vida”, un cercle que alguns alquimistes consideraren com un símbol de privació de l’ésser diví. Però en realitat, aquesta nova figura, el Fruit de la Vida, només pot ser la vista com un complement de l’anterior, donat que afegeix 6 cercles perifèrics a la Flor de la Vida, que a l’unir-se entre si i a l’esfera central, mostren un gran cub tridimensional que rep el nom de “Cub de Metatró”.
Aquesta nova figura alberga els 5 sòlids platònics, considerats perfectes ja que en temps de Plató, degut a que totes les seves cares contenen una mateixa forma polièdrica i un mateix angle.
En antics texts cabalístics s’anomena a Metatró com al “rei dels àngels”, qui va crear aquesta figura a partir de la seva pròpia ànima i va fer de l’Arbre del Coneixement el seu regne. D’allí que aquesta figura tingui tot el poder purificador i transformador de l’ànima humana, ja que mitjançant l’activació del seu cos de llum o Merkava, integrat en aquest cub, tot ésser humà té la possibilitat de culminar el seu procés d’ascensió cap al món espiritual al que pertany.
Aquest article és de Ricard Barrufet, extret de Hermandad Blanca. L'he traduït al català i l'he publicat perquè em sembla molt interessant i curiós com funciona la Geometria Sagrada.
0 comentarios