Una de les eines més valuoses que les persones hem d’aprendre a utilitzar amb efectes en el teu camí evolutiu és l’art del desinterès, la impersonalitat i l’acceptació. Hauríem d’aprendre a cultivar una actitud concreta, l’actitud de l’observador silenciós. El despreniment mental ens permetrà obtenir una visió tranquil·la i impersonal de la situació o persona que ens preocupa.

Aquest despreniment no ha de ser vist com una forma d’auto protecció, auto immunització, o d’indiferència, sinó com una forma d’arribar als valors reals involucrats i només es podran veure des del nivell de l’ànima.

Només des d’aquesta alçada podrem veure les circumstàncies i les persones com realment son amb els seus defectes i virtuts, la seva divinitat i humanitat. D’aquesta manera també escaparem de la violència a les respostes emocionals i mentals que inevitablement resulten d’un discerniment desequilibrat.

Podrem treballar des del nivell de l’ànima quan haguem aconseguir el desinterès i l’acceptació des de la veritat i l’ impersonalitat. Hem de tenir en compte que l’impersonalitat s’aconsegueix mitjançant l’eliminació de tota ambició personal, és a dir, renunciant a moltes idees, ideals o creences, acceptant les condicions com finalment són.

Quan haguem après l’acceptació podrem portar qualsevol situació de forma amorosa i això ens permetrà no prendre mesures precipitades que no ens porti a qualsevol manera de separació o d’arrossegament en les nostres relacions amb els nostres semblants.

L’acceptació també implica el control de les nostres emocions, però aquesta és la part més difícil del camí que generalment ens portarà un temps considerable, però una vegada aconseguit aquest punt haurem recorregut ja una part molt important amb èxit.

Alliberació de pensaments negatius

Quan el passat ens ha aportat en el moment dolor i sofriment, hem d’esforçar-nos per arribar a l’etapa de l’oblit, superant les nostres pròpies demandes emocionals i en l’últim cas intentant transmutar-les cap un futur lliure de lligams mentals destructius.

No només la nostra ment, sinó també la nostra forma i cos físic es tornen durs i rígids a través del sofriment, el dolor i la resistència a l’acceptació. La tensió sorgeix en diferents parts del cos i aquest acaba no contraure’s. Diferents tipus de dolences poden aparèixer, que en alguns casos extrems donen pas a certes malalties. Hem d’alliberar-nos de tot pensament negatiu i potenciar la comprensió, acceptació, l’amor, etc...

I encara que dependrà d’un conjunt de circumstàncies que podem obtenir l’èxit en aquest difícil món anomenat art del desinterès... recordem que voler és poder.

No oblidis subscriure't si no ho has fet encara perquè formis part d'aquesta gran família. Deixa'm saber en els comentaris que t'ha semblat aquest post o sobre quins altres temes vols que tracti.