Donat que, com les investigacions neurològiques més recents ja han demostrat, els dos hemisferis cerebrals funcionen de forma independent, registrant la mateixa informació sensorial però processant-la de forma diferent, el fet d'utilitzar principalment tan sols un d'ells comportaria irremediablement una important limitació de totes les nostres capacitats físiques i mentals.

En algunes ocasions, però, ambdós hemisferis poden arribar a mostrar, de manera natural, encara que durant períodes efímers de temps, una activitat similar sense que cap d'ells destaqui per damunt de l'altra, funcionant els dos a l'uníson i produint-se de forma immediata, com conseqüència, una sincronització dels mateixos.

Aquest biofísic va descobrir com, a l'estimular les dos oïdes a la vegada i per separat amb freqüències lleument diferents (la distancia entre una i l'altra no hauria de superar els 30 Hertzs), el cervell percep un "pols binaural" freqüència de la qual seria igual a la diferencia entre ambdues. 

D'aquesta manera, si s'estimula l'oïda dreta amb una freqüència de 300 Hz i l'oïda esquerra amb una altra de 304 Hz, es produiria llavors un pols de 4 Hz que únicament existiria dins del nostre cervell. Si, pel contrari, les dos freqüències utilitzades s’escoltessin mesclades en l'espai per ambdós oïdes a la vegada, sense aïllar, en aquest cas es generaria un pols monoaural, del qual es diu que encara és més potent i intens que el binaural.

Al enviar a cada oïda la seva senyar nerviosa a l'hemisferi cerebral oposat (donat que, com ja se sap, cada hemisferi regeix la meitat contraria del cos), això dona com a resultat que ambdós puguin funcionar a l'uníson, equilibrant-se entre si. Com a resultat d'aquesta sincronització, es produeix, de forma quasi simultània, una emissió d'ones cerebrals d'idèntica amplitud i freqüència, movent-se a un ritme coherent.

Una important implicació d'aquesta harmonització dels hemisferis és que, sempre que la freqüència generada resultant es trobi en l'ample de banda de l'activitat normal de les ones bio-elèctriques cerebrals (0,5 - 32 Hz), seria possible induir a estats "alfa", "theta" i inclús també "delta" a través dels sons binaurals com ja va exposar Monroe, gràcies al Principi d'Arrossegament (entrainment).

El cervell manté una determinada activitat bio-elèctrica, procedent dels processos entre els cents de milions de neurones, que és possible mesurar-la mitjançant un electroencefalograma (EEG). Segons es creu, els ritmes cerebrals son el resultat d'una sèrie d'impulsos electroquímics que es produeixen a les cèl·lules del cervell quan aquestes envien informació a diverses parts del cos. Cada tipus d'ona es tradueix en un estat psiconeurofisiològic diferent. (Jauset. J. La teràpia de so: ciència ò dogma? Edicions Lucièrnaga, 2011)

Ona Delta

0.5-4 Hz

Aquestes ones, de major amplitud, son les més lentes que s'acostumen a trobar. Es corresponen amb el somni profund on s'experimenta la baqüitat i estats que van més enllà del temps i de la forma. Segons alguns autors, és en aquest estat quan el nostre cos aconsegueix recuperar-se i inclús curar-se a si mateix, d'aquí que aquestes ones siguin de gran importància en els processos de sanació. Estan a més, associades a la part subconscient de la ment i a les facultats més intuïtives.

Ona Theta

4-8 Hz

Son  ones molt lentes que es donen quan entrem en estats de meditació, ensomniament, gran relaxació ò en el trànsit entre la vigília i el son (i al revés) en el que sentim com si estiguéssim "flotant" abans de caure adormits. En aquest estat s'experimenta el clàssic "viatge del xaman". 

El cervell es troba en una fase d'apogeu creatiu, aportant solucions del inconscient sense esforç, en un estat d'imaginació i inspiració espontànies fruit de l'equilibri entre els dos hemisferis. Aquestes ones semblen ser indispensables pel desenvolupament de les capacitats superiors del nostre Ser.

Ona Alfa

8-13 Hz

També conegudes com Ones Berger, en honor al neuròleg i pare de l'electroencefalografia Hans Berger (1873-1941) aquestes ones es corresponen amb un estat de meditació lleugera i relaxació mental i muscular que permet la disminució de l'activitat cerebral. S'associen a estats de calma i tranquil·litat, i també es poden donar en estats de somnolència, encara que la persona segueix desperta i conscient. 

Estan també actives durant l’autohipnosi, i serveixen de pont entre la part "conscient" de la nostra ment, provocant un important increment en els nivells d'endorfines, norepinefrina i dopamina, causants de sensacions plaents.

Ona Beta

13-32 Hz

Ones de major velocitat associades a estats de vigília, concentració i una activitat mental normal caracteritzada pel raonament lògic i l'atenció corrent. Propicien un efecte estimulant, afavorint la producció d'adrenalina. Aquestes ones poden ser de freqüència baixa, mitja ò alta. Les Beta Alta es corresponen amb estats d’estrès, ansietat, incapacitat de desconnectar degut a l'excés de cortisol i major alerta, per exemple, davant una situació de perill.

Ona Gamma

32-100 Hz

Ones associades a una activitat mental superior, major enfocament i també a sentiments de benedicció, felicitat i connexió amb l'Univers. Dins d'aquest  rang de freqüències es trobarien també les ones Hiper-Gamma, de major amplitud i freqüència, detectades especialment en monjos de Budisme Tibetà vibrant en amor i compassió durant algunes de les seves meditacions. Això ens portaria a la conclusió de que aquestes ones son el reflex d'una alta activitat elèctrica al cervell relacionada amb una elevada activació emocional ò amb processos cognitius superiors.

Ona Lambda

100-200 Hz

Ones molt ràpides que semblen estar relacionades amb experiències místiques, extra corpòries, de plenitud i interpretació del Ser. Dites ones, extremadament altes, semblen "viatjar" entre les ones extremadament baixes (Èpsilon).

Evidentment, instruments tals com els bols de quars ò tibetans poden ajudar-nos a generar ritmes binaurals i aconseguir així aquesta harmonització cerebral fàcilment, potenciant l'hemisferi menys actiu, millorant les capacitats mentals i incrementant, com a conseqüència, el rendiment , la creativitat, la claredat mental i la capacitat de memorització, a més de contribuir a la il·limitada expansió de la nostra consciencia. 

En el cas dels bols de vidre, el quars amplificaria i potenciaria, encara més, si es pot, l'efecte dels binaurals. Es recomana, per a tal finalitat, utilitzar bols preferiblement més greus i la diferencia de la qual en hertzs indueixi, especialment a estats "theta" ò "delta" més profunds.